20 de nov. 2012
6 de nov. 2012
àrtic
No m'imagino com són les veus
que xiuxiuegen cada vespre a aquesta hora,
només les puc sentir,
però no en puc percebre els colors.
Segur que són llampants, vius, i assenyats com tu,
segur que tenen blau i groc,
i una mica de violeta.
Segur que formen un conjunt de notes,
que s'acosta a la nostra melodia,
que s'assembla a la drecera que vam agafar
un dia que plovia i que volíem,
fer el nostre amor més apressat.
Segur que em captivaran tantes nits més,
i que seré asseguda al mateix racó de casa,
i que tothora dins meu,
et sentiré part del meu aire.
(2012)
que xiuxiuegen cada vespre a aquesta hora,
només les puc sentir,
però no en puc percebre els colors.
Segur que són llampants, vius, i assenyats com tu,
segur que tenen blau i groc,
i una mica de violeta.
Segur que formen un conjunt de notes,
que s'acosta a la nostra melodia,
que s'assembla a la drecera que vam agafar
un dia que plovia i que volíem,
fer el nostre amor més apressat.
Segur que em captivaran tantes nits més,
i que seré asseguda al mateix racó de casa,
i que tothora dins meu,
et sentiré part del meu aire.
(2012)
19 d’oct. 2012
regals
M'agrada pensar que els teus cabells creixen cada nit
per a que esdevinguis una mica més meu,
i que cada matí, al pensar-te encara que hi siguis,
el meu sospir s'encarregui de retornar
altra cop al mes fred del Gener.
(2012)
18 d’oct. 2012
14 d’oct. 2012
M'agrada la teva innocència
Quan em quedo observant les teves mans petitones,
penso que com n'és de meravellosa l'existència;
Penso en els misteris dels cicles de la vida,
penso que els teus dits, perfectament acabats, són cuidats
per un àngel.
Un àngel que te el do d'aconseguir, que aquests toquin tots els cors:
els cors dels nens grans, dels nens petits, i del cel que sempre et mira.
Tu saps com amarar i aixoplugar els meus dies grisos.
Els teus petits ullets rodons i encisadors,
abranden tendresa,
i una inexplicable gratuïta felicitat.
M'agrada el teu plor quan et sents insegur,
quan necessites atenció,
quan vols que t'expliqui un conte emplenat
de les teves fantasies més llunyanes
que només tu comprens;
quan vols ser el protagonista...
M'agrada el teu goig quan jugues a fet i amagar,
quan et diverteixen les cançons,
els salts,
les joguines,
i els somnis.
M'agrada que amb una sola paraula,
aconsegueixis que m'agradi estar amb tu
escoltar-te,
mimar-te.
M'agrada que em deixis crear un raconet més
d'afecte als teus dies.
M'agrada que em deixis fer de tu un nen
una mica més gran i fort
M'agrada la teva mirada quan et renyo
m'agrada que no t'agradi
quan m'enfado.
No hi ha res al món més delicat que tu
més sincer,
més poderosament
perfecte.
M'agrada la teva innocència
(2010)
penso que com n'és de meravellosa l'existència;
Penso en els misteris dels cicles de la vida,
penso que els teus dits, perfectament acabats, són cuidats
per un àngel.
Un àngel que te el do d'aconseguir, que aquests toquin tots els cors:
els cors dels nens grans, dels nens petits, i del cel que sempre et mira.
Tu saps com amarar i aixoplugar els meus dies grisos.
Els teus petits ullets rodons i encisadors,
abranden tendresa,
i una inexplicable gratuïta felicitat.
M'agrada el teu plor quan et sents insegur,
quan necessites atenció,
quan vols que t'expliqui un conte emplenat
de les teves fantasies més llunyanes
que només tu comprens;
quan vols ser el protagonista...
M'agrada el teu goig quan jugues a fet i amagar,
quan et diverteixen les cançons,
els salts,
les joguines,
i els somnis.
M'agrada que amb una sola paraula,
aconsegueixis que m'agradi estar amb tu
escoltar-te,
mimar-te.
M'agrada que em deixis crear un raconet més
d'afecte als teus dies.
M'agrada que em deixis fer de tu un nen
una mica més gran i fort
M'agrada la teva mirada quan et renyo
m'agrada que no t'agradi
quan m'enfado.
No hi ha res al món més delicat que tu
més sincer,
més poderosament
perfecte.
M'agrada la teva innocència
(2010)
11 d’oct. 2012
cicles de vida
Sempre em sembla endarrerir.
Em sento esfondrar-me,
Però no me n'adono
no me n'adono,
Que tot són cicles.
L'energia del temps, que vol exhibir-se.
L'expressió de la cara dolça i amarga,
de la vida.
(2010)
Em sento esfondrar-me,
Però no me n'adono
no me n'adono,
Que tot són cicles.
L'energia del temps, que vol exhibir-se.
L'expressió de la cara dolça i amarga,
de la vida.
(2010)
10 d’oct. 2012
aromes
Quina sort - si la sort existeix -
rebre la gratitud,
de l'aroma d'aquests dies que em regales,
i poder-la ensumar;
Sobretot quan me n'adono,
a l'arribada de l'alba,
que avui no m'he perfumat.
(2012)
rebre la gratitud,
de l'aroma d'aquests dies que em regales,
i poder-la ensumar;
Sobretot quan me n'adono,
a l'arribada de l'alba,
que avui no m'he perfumat.
(2012)
9 d’oct. 2012
ginestes
Veig com el vent bufa suau.
És un vent que m’ha portat olor de violetes.
Ara corren aires nous i recents,
que em
porten olor de ginestes
que tot just comencen a florir.
No acostuma a semblar-me fàcil separar olors.
(2010)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)