L'escala vella

Sento el meu cor elevat

més amunt

que totes les coses divines

les que venen del cel.

Encara he d'escalar molt

fer peripècies 

i enmig de l'escala vella, 

trobar-te a tu.

Llavors deixaré anar el meu cos feixuc

i cada esglaó serà una victòria

on la teva mà sobre mi

sortirà triomfant.

Per fi he sapigut

que no havia de volar per trobar-te.

gel

Serà que el rencor, l'orgull i la supèrbia, 
acabent escolant-se entre glaçons?
I el gel, més glaçat que mai, xucla el pecat
com si demà no hagués de tornar?

Darrere el glaç, hi ha un mar obert.
Hi ha una illa inmensa i el sol obert.
El cel és de quatre colors.
Allà hi he trobat molta gent coneguda.
He près cafè amb el fantasma de pols negra
però l'hàbitat natural el cridava
i no s'ha pogut quedar a fer sobretaula.

sequedat

En aquell temps
duia botes d'aigua 
ben lligades als turmells.
Escrivia versos pel camí
encara que estigués enfangat.
Em relliscava entre roques humides
i dels versos
no hi treia pas aigua clara.

Potser m'hi entretenia massa.

Pel camí percebia una omnipresència que em pertorbava:
és Ell qui m'ha cridat?

Fuig, ment pretèrita
no hi tinc res amb tu.
Els teus fruits són com pedres seques
enmig d'aquest camí.

Deixa'm entrar

Deixa'm entrar pel cau
que em duu a la intempèrie
de l'estrany cos que em manté
en un desig permanent
anhelant
exorbitant
i fet
de tu.