16 d’ag. 2019

Assumpta





Vine quan encara no hagi après
tots els mots del diccionari líric.
Vine sempre que vulguis
quan jo dormi o quan vetlli
quan pentini els meus llargs cabells
o quan llençi a la brossa tots els que em cauen.
Vine quan intenti concentrar-me
o quan em deixi endur pel que descobreixo que m'agrada.
Vine i surt de les muntanyes rocoses
on estàs arrelada i ben cimentada. 
Vine de sorpresa o esperada
Sigui com sigui
i allà on sigui.
Vine ara,
que encara no sóc pacient
ni bona oient
ni una intrèpida exploradora
ni una inèdita esposa
ni una adorada amiga. 
Vine ara,
que el món necessita una mare.

3 de jul. 2019

Sirenes

Com una casa
ben allunyada,
amb totxanes
de color trencat
     
      color pastís
són les agudes teulades
que per les vessants respiren
la calma del Penedès.
I quan vinguem serem sirenes
i respirarem aigua
i beurem el blau
que ens indica
que tot està ben fet.
Jo vull viure en aquesta casa
més enllà
d'imaginar
que sóc una sirena;
perquè em vestiré de fulles
estiuenques
ben verdes,
i m'enlairaré
tot oblidant
qui sóc
i d'on vinc.
Penedès, bona terra,
m'ensenyaràs les vinyes
a punt de caramel
mentre m'enlairo i t'observo.
M'ensenyaràs les cases
grans i tranquil·les
amb qui vull conversar
entre finestres.

I oblidaré qui sóc
i d'on vinc
a la terra del Penedès.



16 de maig 2019

terra alta



Ja ha arribat el bon temps.
Semblava que no havia de venir
i que ens empaitarien les tardes de dilluns
amb el fred a les mans.

Amb ell, arriben les clarianes,
els camins oberts
i les valls que parlen.

La llibertat se'ns escapa
entre túnels congelats
i poc il·luminats.

No us preocupeu, 
jo enlluernaré el vostre camí
amb una claror que se m'ha fet amiga
i que no tenia pensat portar-vos.

M'han escollit a dit per a aquesta missió.
- què en sabia jo, d'això, dona de poca fe? - 
que seria l'última de la fila
i que us escoltaria cantar
i que tan fosca que de vegades sóc
us portaria la llum fins al final. 

Quan respiro sobre rodes
me n'adono que sóc com el paisatge
- què ens diferencia? - 
tots dos som un
i ho serem
mentre l'endemà no ens empaiti
mentre no ens congeli
com a l'hivern
durant les tardes de dilluns.

Voldria haver deixat la meva motxil·la encoixinada
al fons del riu de la fontcalda
voldria seguir respirant llibertat
i banyant-me impetuosa en aigües fredes
sempre que bateguin els pensaments.

Vull que la primavera
sigui una ruta verda
que el verd esperança m'empaiti
i que si pel camí em cau el pedal
sàpiga que no hi ha res millor
que deixar-ho tot enrere.


11 - 12 Maig 2019. Vall de Zafán.

16 - 5 - 19