regals

M'agrada pensar que els teus cabells creixen cada nit

  per a que esdevinguis una mica més meu, 

  i que cada matí, al pensar-te encara que hi siguis, 

     el meu sospir s'encarregui de retornar 

altra cop al mes fred del Gener. 

(2012)

ingènua

mirar-te és com contemplar el profund absurd, 
   de la meva ingenuitat. 


(2010) 

M'agrada la teva innocència

Quan em quedo observant les teves mans petitones,
penso que com n'és de meravellosa l'existència;
Penso en els misteris dels cicles de la vida,
penso que els teus dits, perfectament acabats, són cuidats
per un àngel.

Un àngel que te el do d'aconseguir, que aquests toquin tots els cors:
els cors dels nens grans, dels nens petits, i del cel que sempre et mira.

Tu saps com amarar i aixoplugar els meus dies grisos.
Els teus petits ullets rodons i encisadors,
abranden tendresa,
i una inexplicable gratuïta felicitat.

M'agrada el teu plor quan et sents insegur,
quan necessites atenció,
quan vols que t'expliqui un conte emplenat
  de les teves fantasies més llunyanes
    que només tu comprens;
 quan vols ser el protagonista...

M'agrada el teu goig quan jugues a fet i amagar,
 quan et diverteixen les cançons,
 els salts,
 les joguines,
 i els somnis.

M'agrada que amb una sola paraula,
 aconsegueixis que m'agradi estar amb tu
 escoltar-te,
 mimar-te.

M'agrada que em deixis crear un raconet més
 d'afecte als teus dies.

M'agrada que em deixis fer de tu un nen
 una mica més gran i fort

M'agrada la teva mirada quan et renyo
 m'agrada que no t'agradi
 quan m'enfado.

No hi ha res al món més delicat que tu
més sincer,
més poderosament
perfecte.

M'agrada la teva innocència

(2010)

cicles de vida

Sempre em sembla endarrerir. 
Em sento esfondrar-me,
Però no me n'adono
 no me n'adono, 
Que tot són cicles.
L'energia del temps, que vol exhibir-se.
L'expressió de la cara dolça i amarga, 
      de la vida. 

 (2010)

aromes

Quina sort - si la sort existeix - 
rebre la gratitud, 
de l'aroma d'aquests dies que em regales,
i poder-la ensumar;
 Sobretot quan me n'adono, 
 a l'arribada de l'alba, 
 que avui no m'he perfumat. 

(2012)

ginestes

Veig com el vent bufa suau.

És un vent que m’ha portat olor de violetes.

Ara corren aires nous i recents,

 que em porten olor de ginestes

que tot just comencen a florir.

    No acostuma a semblar-me fàcil separar olors.

(2010)