Una adolescent

Vull veure’t per tots llocs

i que visquis dins la meva bogeria

  i que esdevinguis sempre malgrat

       tot el que sóc.

Les aigües, càlides i calmades,

de vegades també són fredes i s’acceleren

  i semblen anar a contracorrent

     però no ho fan.

Oblido, tot sovint oblido

  que les violetes i les ginestes

     es fan amigues cada hivern

          i es desentenen als estius.

Canta’m un madrigal,

 ben a prop de la finestra

    que me l’he deixada oberta i no recordava

        el fred polar que últimament ens envolta.

Que no sigui de set ni d’onze síl·labes,

que se m’escapen pel cor els versos

  de tan breus que són.

Que sigui de síl·labes infinites,

  que no s’acabi mai

       l’ hivern dels bojos enamorats.

2014. 

El dimoni escuat

Comença l’espectacle.

Em trobo asseguda en el racó més fosc

i més distant.

M’empenta l’amic orfe, aquell que no ha estat estimat

o que ha caigut del cel

o que ha llençat les ales al buit.

M’empenta ben fort.

Les meves ales, dins la llotja,

li fan de mascota.

Ja no m’espanta no entendre’t

encara que vulgui volar.

Ja no m’espantes amb la teva cara de pomes agres

perquè en qualsevol moment

puc fer alçar les meves cames

i caminar i caminar.

Si des de lluny no hi veig bé,

puc amagar-me per les dreceres

per on no hi passa ningú,

pels carrerons estrets que no tenen sortida.

Puc pujar a l’escenari i

puc fer veure que caic al buit

com si tingués exquisit desig

de perdre’m.

Puc fer mil i una jugades

per complicar-me l’existència.

Però mai dels mais,

    em tallaré les ales.

2014.

Nadir

Ets el meu bàndol contrari
i també el meu flanc.
Ets tot allò que escapa
de la ventura de la meva joventut.
 Intento mirar-te des d’aquí sota
encara que sé l’absurd
que suposa continuar contemplant
la meva pròpia ingenuïtat. 

2014. El zenit dels anys

ànsia de viure

Vull ser omnipresent
i omnipotent.
Vull parlar de tots els temes
en un sol minut:
de curiositats i de sentiments,
de gent i de tendències
i una mica de política.
Vull trobar-me a tothom i aturar-me
a xerrar a cada drecera.
Vull saber i fer una mica de tot,
sense deixar de banda les meves obligacions.
Vull anar a totes les festes que em proposen
i escoltar tots els tipus de música existents.
Vull llegir deu novel·les alhora (dues per temàtica);

Vull fer realitat allò que en diuen 
de que el temps és or.

Segueixo sense entendre
perquè 24 hores no són prous
per a menjar-me el món sencer.

De vegades crec que tinc massa
     ànsia de viure.
A cada pas, un trosset de mi
vol sortir a córrer neguitós 
com un nen
amb noves joguines.
Ja ho diuen,
que el jovent "vol fer-ho tot alhora".
Jo ja fa temps que sé que,
no hi sóc tota.
És per això que
accepto la derrota i 
me'n vaig,
als braços del vent.


2014.