Sirenes

Com una casa
ben allunyada,
amb totxanes
de color trencat
     
      color pastís
són les agudes teulades
que per les vessants respiren
la calma del Penedès.
I quan vinguem serem sirenes
i respirarem aigua
i beurem el blau
que ens indica
que tot està ben fet.
Jo vull viure en aquesta casa
més enllà
d'imaginar
que sóc una sirena;
perquè em vestiré de fulles
estiuenques
ben verdes,
i m'enlairaré
tot oblidant
qui sóc
i d'on vinc.
Penedès, bona terra,
m'ensenyaràs les vinyes
a punt de caramel
mentre m'enlairo i t'observo.
M'ensenyaràs les cases
grans i tranquil·les
amb qui vull conversar
entre finestres.

I oblidaré qui sóc
i d'on vinc
a la terra del Penedès.