21 d’ag. 2021

L'escala vella



Sento el meu cor elevat

més amunt

que totes les coses divines

les que venen del cel.

Encara he d'escalar molt

fer peripècies 

i enmig de l'escala vella, 

trobar-te a tu.

Llavors deixaré anar el meu cos feixuc

i cada esglaó serà una victòria

on la teva mà sobre mi

sortirà triomfant.


Per fi he sapigut

que no havia de volar per trobar-te.







gel



Serà que el rencor, l'orgull i la supèrbia, 
acabent escolant-se entre glaçons?
I el gel, més glaçat que mai, xucla el pecat
com si demà no hagués de tornar?

Darrere el glaç, hi ha un mar obert.
Hi ha una illa inmensa i el sol obert.
El cel és de quatre colors.
Allà hi he trobat molta gent coneguda.
He près cafè amb el fantasma de pols negra
però l'hàbitat natural el cridava
i no s'ha pogut quedar a fer sobretaula.





sequedat


En aquell temps
duia botes d'aigua 
ben lligades als turmells.
Escrivia versos pel camí
encara que estigués enfangat.
Em relliscava entre roques humides
i dels versos
no hi treia pas aigua clara.

Potser m'hi entretenia massa.

Pel camí percebia una omnipresència que em pertorbava:
és Ell qui m'ha cridat?

Fuig, ment pretèrita
no hi tinc res amb tu.
Els teus fruits són com pedres seques
enmig d'aquest camí.



Deixa'm entrar

Deixa'm entrar pel cau
que em duu a la intempèrie
de l'estrany cos que em manté
en un desig permanent
anhelant
exorbitant
i fet
de tu. 

19 de març 2021

Roc

 


Trepitja fort.

Que no t'espantin els tràfecs de la vida,

que ja vens preparat per viure-la.

Portes una arma de ferro sota el braç 

portes la inscripció d'uns pares

preparats

per donar-te tota la llum

tot l'amor que els hi cap al cor.

Roc,

el teu nom es pot llegir 

per tots cantons.

Tens un cor d'argila, d'argent i de plata.

Que el ventre matern

sigui tan càlid com ho és el teu rostre

com tot el que desprens

des que vam saber de la teva existència.

Tu estàs fent que els nostres dies siguin miracles

passatges de llum

moments d'eternitat.

Tu tens la clau de totes les coses

amagada a la llar 

on ara vius

ben lligada al cordó umbilical.

Com voldria que me la donessis

per a poder tenir el secret 

de tot el que ens atrapa.

Les teves manetes ja encalçen

la nostra debilitat

el nostre no comprendre.

Has vingut a portar-nos

totes les respostes.

Anys de vida i d'història

es poden comptar abans de tu.

I ara que et sabem tant a prop

no ens imaginem lluny

del teu gran escut de ferro

Qui ha tocat el teu cor

qui l'ha convertit

en la nostra suma esperança?

Només vull sumar-me a tu

afegir-me a la teva batalla

que ara acabes de començar

i que ja tens guanyada.

Qui voldrà ser espectador

d'un gladiador que lluita convençut?

Romans, grecs, fenicis i troians

vindran al teu encontre

cridaran desde la càvea

que ets el seu exemplar.

Voldran un cavall com el teu

una armadura com la teva

un escut com el teu.

Voldran tenir la teva fortalesa.

De tots els pobles vindran

a postrar-se enfront 

el miracle de la teva força.

Tots els déus et miraran

i viatjaran centenars de milenis

per a seguir contemplan-te.

Trepitja fort.

Fes de nosaltres

homes i dones de poca fe

però disposats a tot

si la resposta és estimar-te.