Allò que mai hagués dit

Allò que mai hagués dit,

m'ha esdevingut com un bàlsam

sobre la meva pell flàccida

que s'ha fet consistent per l'amor. 

Puc escriure versos infinits

i afegir-hi complements directes

tots ells, venen a dir-me el mateix:

la porta dels somnis no és fictícia, 

sinó real com l'aire,

com l'existència de Déu.

Allò que mai hagués dit,

és que sobre mi s'inundaria aquest amor

ple de caires juvenils 

ple de miracles que ens succeeixen dia rere dia.

Saber que junts podem arribar més lluny,

ens fa perdre tota por a la incertesa,

ens fa entendre que el nostre estimar,

és més fort que totes les aigües

i que tots els torrents. 

7/12/15. ainarejos. 

Posa-hi un 0

Quan sembla que no hi ha presència

o que no se sap què hi ha,

Troba't en un present 

completament ple de res. 

Havies cregut que el res,

és l'absurd dels desesperats.

Però buit és la paraula
que amb b alta és plenitud
i amb v baixa és el nombre de l'èxit.

Però tu t'has trobat amb el 0.
És rodó, tancat, i fa ràbia. 

Com el dividend busca al divisor

ja fa temps que busco

el nombre exacte

que, multiplicat per mi,

sigui igual a tu. 

El quocient és qui em va darrere

com els escarabats que em trobo arrapats a les voreres:

Sembla que em segueixin al pas,

però a l'instant reparo:

La seva gran mandíbula

no està preparada per mossegar-me.

Porto tota la meva vida

buscant i trobant nombres que

s'aproximen a la realitat.

També he trobat conjunts buits

i els he dibuixat amb el dit

rere l'aire dels insegurs i desconfiats.

I el residu, el residu és allò que tants cops emergeix

de cada una de les vegades

que t'he estimat com la veu dels àngels

cridant per portar la bona nova als desvalguts. 

Com el dividend busca al divisor,

i el residu depèn del quocient,

és la meva existència un infinit de nombres decimals

que tenen relació directa

amb la suma de tots.

Les ràbies,

els desamors,

la impotència,

l'eufòria,

la passió,

la decepció,

la meva infinita bogeria:

Per a que el resultat fos 1000,

Era tan fàcil com afegir-li un 0. 

Eternitat

Tan de bo no comenci mai l'insomni.
Si no tanco els ulls no puc saber
què hi ha darrere d'aquesta visió panoràmica
que cada capvespre observo.

Tancant els ulls i amb els peus a terra,
t'identifico d'aprop i de lluny
i sé que és vida el que tinc
i que no és la inquietud qui em mira.

Et veig tal com t'he vist altres vegades,
amb la planor i confiança de sempre
amb els ulls ben oberts i atents a tots els signes que 
jo, distreta, et pugui donar. 

Tan de bo
l'interior fos una eternitat
i l'eternitat fos externa
per a que tothom la pogués percebre darrere
d'aquesta visió panoràmica.

A bord

Sé que el joc d'estimar és exquisit,

però no més deliciós que el meu desig

de donar-te una resposta sincera

que diuen els Proverbis

que és com un petó als llavis. 

He inventat una quimera

que és com una cantarella d'amors 

i de veus que venen 

de tant lluny 

que sembla que mai arribaran a bon port. 

Trepitjaré terra ben ferma,

i em tornaré a posar la meva disfressa de mar

recordant aquells dies que eres amb mi,

amainant el vent i les onades

de l'alta mar.

Sé que tu hi seràs

en el moment de l'aterratge.

L'observador s'allunya

Aquesta tarda ho deixaré tot:
la canya de pescar, les espardenyes
i la meva disfressa de mar.
Agafaré els rems – que poques vegades he fet servir –
i eixiré impetuosa cap a aquest garbí
de qui no m’he pogut desencantar
des que una tarda
llarga com un vespre,
el vaig haver conegut.



2014. El zenit dels anys.

La saviesa

Fes-me sàvia amb la mateixa saviesa
amb que em vas formar.

Que tot adquireixi el color de la certesa,
i l'olor d'encens que ve del temple
de la serenor.

Els pensaments dels mortals són titubejants 
- deia Salomó -. 
Si, de vegades li faig d'ombra al vent,
i em deixo titubejar.

Malgrat el fum que prové del temple
del cos corruptible
i malgrat les paraules que em llisquen
només sortir de la boca;
encara no s'han sentit les esquitxades del foc,
ni he perdut del tot l'equilibri.

No sé si importa massa qui és el responsable
d'aquest crematori.
Potser jo, potser el meu egoisme o potser
el mateix dimoni amb banyes.

A dures penes
- deia també Salomó - 
descobrim el que tenim entre les mans.

Ens vam riure de les banyes i les ombres
i ens vam salvar per sempre
per una ciència infinita.

2015.

Abril

Has nascut enmig de fred
i has portat al món un dia calorós
que sembla que no hagi d'acabar.

No cal endarrerir ni avançar
perquè el present és aquí amb tu
i em porta una primavera
immensament més embriagadora
que la rosada de l'hivern
i les aigües d'Abril.

09/02/2015