Ja ha arribat el bon temps.
Semblava que no havia de venir
i que ens empaitarien les tardes de dilluns
amb el fred a les mans.
Amb ell, arriben les clarianes,
els camins oberts
i les valls que parlen.
La llibertat se'ns escapa
entre túnels congelats
i poc il·luminats.
No us preocupeu,
jo enlluernaré el vostre camí
amb una claror que se m'ha fet amiga
i que no tenia pensat portar-vos.
M'han escollit a dit per a aquesta missió.
- què en sabia jo, d'això, dona de poca fe? -
que seria l'última de la fila
i que us escoltaria cantar
i que tan fosca que de vegades sóc
us portaria la llum fins al final.
Quan respiro sobre rodes
me n'adono que sóc com el paisatge
- què ens diferencia? -
tots dos som un
i ho serem
mentre l'endemà no ens empaiti
mentre no ens congeli
com a l'hivern
durant les tardes de dilluns.
Voldria haver deixat la meva motxil·la encoixinada
al fons del riu de la fontcalda
voldria seguir respirant llibertat
i banyant-me impetuosa en aigües fredes
sempre que bateguin els pensaments.
Vull que la primavera
sigui una ruta verda
que el verd esperança m'empaiti
i que si pel camí em cau el pedal
sàpiga que no hi ha res millor
que deixar-ho tot enrere.
11 - 12 Maig 2019. Vall de Zafán.
16 - 5 - 19
