Aquest migdia
he topat de ben a prop amb un colom
que no s'atrevia a volar
fins que m'hi he acostat tant
que li he notat obrir les ales.
Ja fa temps que anyoro
que m'enlluernin com un nen
les petites delicadeses de cada dia.
El colom, poruc, no sabia
que no pretenia jo empaitar-lo
ni tampoc és la meva presa principal.
Aquesta nit passada,
m'han vingut a buscar
la zebra i la lleona de Sánchez Piñol
i ara tinc al costat la bellesa
del pinzell d'una poetessa.
que vol clavar els ullals a la zebra?
El que vull caçar deu ser
tota la palla que habita la ment
només de vegades;
d'altres se'm fon eternament.
Crec que només sóc un colom,
que vola a l'últim moment abans d'adonar-se'n
que les passes l'empaitaran.
Referències:
Tretze tristos tràngols, Albert Sánchez Piñol
la poetessa: Maria Mercè Marçal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada