Allò que mai hagués dit,
m'ha esdevingut com un bàlsam
sobre la meva pell flàccida
que s'ha fet consistent per l'amor.
Puc escriure versos infinits
i afegir-hi complements directes
tots ells, venen a dir-me el mateix:
la porta dels somnis no és fictícia,
sinó real com l'aire,
com l'existència de Déu.
Allò que mai hagués dit,
és que sobre mi s'inundaria aquest amor
ple de caires juvenils
ple de miracles que ens succeeixen dia rere dia.
Saber que junts podem arribar més lluny,
ens fa perdre tota por a la incertesa,
ens fa entendre que el nostre estimar,
és més fort que totes les aigües
i que tots els torrents.
7/12/15. ainarejos.
