Arrels

Ets l'arrel dels meus mals
i la dels meus béns i benediccions.
Ets roca muntanyosa,
i de l'interior dels teus empedrats carrers
hi ha sorgit una gran bonança.

He vist una tarda que començava
i una negror que la perseguia
mentre encara no podia percebre
tot el que diuen aquestes places.

Només ha calgut que ens endinsem 
una mica més.

I on semblava que no hi havia més camí,
has aparegut;
tímida,
entre terres que semblaven seques i àrides.

Ets l'arrel de les nostres arrels.
Aquestes vies ho diuen.

Segur que el cel de Morella et mira
i ens mira 
amb aquesta gran bonança.




25.11.18 

a 27.11.18

el costat genuí

T'admiro. 

M'agrada la teva manera d'entendre el món, que no entenguis les figures retòriques i que rebutjis els convencionalismes. 

M'agrada que tinguis dins un món interior que només entens tu.

Que siguis meticulós, particular,
únic, diferent. 

Sovint em pregunto si és el món sencer qui hauria d'aprendre una mica de tu, en lloc d'aprendre tu del món que t'envolta.

Sovint, em pregunto si podré algun dia sentir-me a prop del teu petit gran univers.

M'agrada que no tinguis filtres, que expressis, que corris ben lluny i que tornis a buscar-me quan em necessites.

Ets l'escola més curiosa i més autèntica. Més que totes les universitats. 

T'admiro.