Vida sencera

Revifa'm cada instant l'ànima
No la deixis anar ni un sol segon
Que els minuts de sobte adquireixin els colors 
que tu pintes amb tanta gràcia.

Els minuts són moments
de vida sencera.

2013.

Digue'm inconscient

Només fes-me saber 
que després de cada nit d'estiu
arriben les aurores tropicals. 

Només digue'm inconscient 
si obro els ulls abans 
que la primera claror em pugui sorprendre.

Només seu al meu costat,
retornant com sempre, 
com les salmòdies dels rius. 

Digue'm que això no acabarà,
que no acabarà aquest càlid estiu;
que cada minut comença. 

Digue'm, digue'm
aurora, 
que seguiràs aterrant a peu del meu llit
cada cop dolçament, 
més tendra que ningú. 

Digue'm inconscient, 
perquè soc presa de la teva immensa bellesa.

2013.

capricis

S'esbrava com la coca-cola
tota la grolleria d'aquests mots
que venen de l'estranya caixa dels capricis. 

He volgut fer-los fora jo mateixa:
he començat a preparar el niu i com les cigonyes
en tindré cura any rere any
amb la certesa de que serà aquest i no un altre
el niu on tu i jo restarem. 

Dispensa la meva explosió
de sentiments i de capricis 
i de felicitat peremptòria;
tot i que personalment, 
          no em sap greu.

2013.

llunàtica

Hauria volgut ser un estaquirot,
per no adonar-me 
de com el vent bufava. 

Després de tot, han passat els anys
i més que un estaquirot
semblo una dona estàndard. 

Ara i avui,
entre cafès i llibres,
cigarrets i gin-tònics,
pel·lícules de divendres - que de vegades acaben ràpid, i altres no acaben mai - ,
insomnis efímers,
taules rodones,
viatges al poder de la meva esplèndida ment,
i milions de coses que no et puc explicar
- per què són un secret - 
Em sé viatgera d'un únic 
fil conductor.
Em sé presonera
d'unes parets obertes al mar. 
Em sento lliure i llunàtica
dues dobles l, 
sense les que mai
he pogut viure.

2013.

nena petita

He sortit de la llar materna,

he jugat i he cantat cançons

de dibuixos animats.

He perseguit germans i somnis, 

he saltat als llits i als patis, 

i passat por amb els monstres sota el llit.

He mirat sempre els estels.

Aquells que només de lluny s'albiraven, 

aquells en que ningú fixava la mirada.

He rondat pels camins inescrutables

del món de les fantasies

que no eren fantasies.

Avui m'he llevat més tard que ahir,

i he pensat que potser, 

amb una mica més de seny,

podria tornar a ser aquella nena petita d'ulls rodons. 

2013.

molt

Molts i molts versos a flor de pell.

Molts i molts moments mirant-nos d'a prop.

Moltes i moltes vegades, en les que no cal dir-nos paraula.

Molts i molts dies pensant-te en cada temps viu.

Molt i molt apassionant

és estimar-te. 

paraules insolents

Emocions inhòspites, gairebé elèctriques
han viatjat per la caixa de ressonància
del meu interior.

Provenen de les paraules insolents,
aquelles que no gosem
dir-nos en veu baixa. 

Volen colpir-nos de fereses,
i extreure'ns de tot allò preat,
i omplir-nos tant i tant
d'un pànic desconegut.

Ja el viure,
per la seva intrínseca naturalesa,
ens condueix per camins
que només podem recórrer 
de la mà de nosaltres mateixos.

esperar-te

Esperar-te.
Com qui espera que s'esvaneixin els núvols
després de dies i dies de pluja.

Esperar-te te el sentit,
del teu xiuxiueig quan t'adorms,
quan esperes que vingui la llum de la lluna
tota tímida als teus llençols.

Esperarte.
Perquè al món no hi ha res,
més genuí que tu.

2013.

Migdiada

Hi ha racons que poden arrecerar
les migdiades un xic demorades;
perquè faig tard als braços del vent,
m'allunyo del llevant,
me'n vull anar al ponent.

Des d'un angle puc pressentir
el tacte dels teus dits.
Les migdiades que em fan pensar:
els ulls tancats sempre són savis. 

2013.

Roselles

Estimo el teu somriure captivador
més que si m'haguessin robat l'ànima,
i la cerqués en cada indret,
en cada drecera,
i en cada cantó. 

Estimo els nostres dies més que l'alba, 
qui vol esvanir-se per molt de temps,
qui sembla que ens colpeix,
qui amaga les roselles,
qui fa un crit desesperat
al nostre amor.


2013.

la nostra llar

Tot detall és percebut, 
tot horitzó és albirat,
i tot clot és porta per obrir.

Res no és malversat quan s'estima amb tota l'ànima.

2013.

si parléssin els àngels

Parleu, àngels
enlluerneu un món
que pot ser meravellós
i ple d'incerteses.

Parleu ginestes, violetes i mars,
digueu tot el que el meu cor perfumat i submergit,
no pot explicar.

Parleu colors, aromes i muntanyes,
digueu tot el que el meu cor clar i elevat,
no pot expressar.

Parleu, valls. Feu alçar els meus dies
i totes les hores que he passat
lluitant per poder estimar.

2013.

vull viure en un turó

Vull viure en un turó,
on cada cop d'ull pugui palpar els grisos,
els blancs i els ocres que es fan trobadissos.

Vull viure les meves hores
deixant entre obertes les oïdes
on sé que les salmòdies resideixen,
sempre desordenades,
però sempre a l'uníson.

(2013)

que no vulguem

Sé que no em queden molts anys per inventar,
i que a l'hora la primavera sempre em mira.

Hi ha un silenci que es fa evident.
Deu ser el qui vol sortir de la llar materna;
tan delitosa, sempre tan plaent.

Que no ens agafi per sorpresos,
aquest aire que hi ha fora.

Que sembli que ens espanta el viure,
però que només ho sembli.


(2013)