llunàtica

Hauria volgut ser un estaquirot,
per no adonar-me 
de com el vent bufava. 

Després de tot, han passat els anys
i més que un estaquirot
semblo una dona estàndard. 

Ara i avui,
entre cafès i llibres,
cigarrets i gin-tònics,
pel·lícules de divendres - que de vegades acaben ràpid, i altres no acaben mai - ,
insomnis efímers,
taules rodones,
viatges al poder de la meva esplèndida ment,
i milions de coses que no et puc explicar
- per què són un secret - 
Em sé viatgera d'un únic 
fil conductor.
Em sé presonera
d'unes parets obertes al mar. 
Em sento lliure i llunàtica
dues dobles l, 
sense les que mai
he pogut viure.

2013.

nena petita

He sortit de la llar materna,

he jugat i he cantat cançons

de dibuixos animats.

He perseguit germans i somnis, 

he saltat als llits i als patis, 

i passat por amb els monstres sota el llit.

He mirat sempre els estels.

Aquells que només de lluny s'albiraven, 

aquells en que ningú fixava la mirada.

He rondat pels camins inescrutables

del món de les fantasies

que no eren fantasies.

Avui m'he llevat més tard que ahir,

i he pensat que potser, 

amb una mica més de seny,

podria tornar a ser aquella nena petita d'ulls rodons. 

2013.

molt

Molts i molts versos a flor de pell.

Molts i molts moments mirant-nos d'a prop.

Moltes i moltes vegades, en les que no cal dir-nos paraula.

Molts i molts dies pensant-te en cada temps viu.

Molt i molt apassionant

és estimar-te. 

paraules insolents

Emocions inhòspites, gairebé elèctriques
han viatjat per la caixa de ressonància
del meu interior.

Provenen de les paraules insolents,
aquelles que no gosem
dir-nos en veu baixa. 

Volen colpir-nos de fereses,
i extreure'ns de tot allò preat,
i omplir-nos tant i tant
d'un pànic desconegut.

Ja el viure,
per la seva intrínseca naturalesa,
ens condueix per camins
que només podem recórrer 
de la mà de nosaltres mateixos.