Una casa que sembla buida
sense els teus passos lleugers
sense la teva manera breu de dir-me bon dia
sense que em demanis
que vagi a buscar-te el diari i els cupons de l'ONCE.
Sense que em diguis
que el menjar d'aquí no val res,
i que el que val és el de la Torre
i el de la iaia.
Visc amb una veu interior
és una veu porosa que constantment diu
vull estar amb tu
vull escoltar-te remugar en pau
des d'una eternitat
que a tots ens espera
que a tots ens crida ben fort
amb veu d'infinita esperança.
Recordes quan estava estirada al teu costat
i em vas preguntar
¿qué es el alma?
Una casa que sembla buida
sense el futbol a màxim volum
sense l'Alícia cridant perquè no hi sents
tot i que li diguis
que no cal que cridi tant.
Una casa que sembla buida
perquè no puc albirar la teva mirada
ni el teu respir
- perquè aquí sovint creiem
que el viure depèn dels sentits -
T'has endut el teu premi
el premi que tan desitjaves
Els nostres móns estan units
el nostre respir
i el nostre desig d'amar
Per això te'n rius del nostre dubte
rius amb amor i confiança
Una casa que sembla buida
des que has passat a millor vida
i nosaltres, pobres de nosaltres,
seguim creient que la casa és buida.
