i que a l'hora la primavera sempre em mira.
Hi ha un silenci que es fa evident.
Deu ser el qui vol sortir de la llar materna;
tan delitosa, sempre tan plaent.
Que no ens agafi per sorpresos,
aquest aire que hi ha fora.
Que sembli que ens espanta el viure,
però que només ho sembli.
(2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada