He sortit de la llar materna,
he jugat i he cantat cançons
de dibuixos animats.
He perseguit germans i somnis,
he saltat als llits i als patis,
i passat por amb els monstres sota el llit.
He mirat sempre els estels.
Aquells que només de lluny s'albiraven,
aquells en que ningú fixava la mirada.
He rondat pels camins inescrutables
del món de les fantasies
que no eren fantasies.
Avui m'he llevat més tard que ahir,
i he pensat que potser,
amb una mica més de seny,
podria tornar a ser aquella nena petita d'ulls rodons.
2013.
La infantesa perdura fins que es vol que perduri.
ResponEliminaMolt sensible Alicia, m'ha agradat
gràcies Dani!! quina ilusió!
ResponElimina