Et vaig veure rondant el carrer vermell.
No ho dic pel seu color, si no pel seu nom: carrer vermell.
No m'hagués fixat en la teva bellesa de no ser
perquè vaig alçar la mirada i m'hi vaig trobar:
desprenies aquella gràcia i aquella dolçor...
sí, aquella airositat.
Dins teu hi portaves unes margarides de color rosa suau,
i potser algunes roselles blanques. No ho recordo del cert.
O més aviat no sé dir el nom de la flor.
Penjaves d'unes parets
impregnades de records, de faules
aromatitzades amb flaires de gent Santboiana,
i plenes de passos indiscrets.
Persones que caminem per a trobar-te.
Per a somriure sortosament,
de passada cap a casa
davant el teu encontre:
adorn de carrer de poble.
2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada