El meu cos no pertany a l'hivern que ara passa,
no és com la pols que hi ha sota el meu llit,
ni tampoc forma part de les tenebres.
El meu cos rep la calor de les més entranyables altures
fins que esdevé una matèria intangible
que jo abans no coneixia.
Els cossos reben calor,
com bé la rep el metall
per a que la làmpada s'encengui.
El meu cos tot sencer,
s'atura i s'estremeix,
parla per si sol i em diu
que cap tenebra sufocarà
la llum d'aquest hàbitat.
2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada