Riera

Sento la fressa del riu
que m'empaita
el seu curs encalça
un cor àvid, insaciable
com el meu. 

Puc veure en aquesta riera
tots els mots que m'has guardat
fins que arribés el moment oportú.

El nostre joc no és com els altres
tu em busques i jo em deixo encontrar
i és en aquest encontre
on em puc deixar estimar.

Puc veure en aquesta riera
tots els mots que m'has preservat
pacient, desitjós
de que trobés en l'aigua fresca
el reflexe
de tot el que creia perdut.

I així avança la riera
i es congelen les roques
hi transiten les madrilletes
i esdevenen noves vides.


I avancem en el nostre encontre
i seguirem encara junts
fins a la desembocadura
allà on el mar s'albira.