12 de jul. 2015

Posa-hi un 0

Quan sembla que no hi ha presència
o que no se sap què hi ha,
Troba't en un present 
completament ple de res. 

Havies cregut que el res,
és l'absurd dels desesperats.
Però buit és la paraula
que amb b alta és plenitud
i amb v baixa és el nombre de l'èxit.

Però tu t'has trobat amb el 0.
És rodó, tancat, i fa ràbia. 

Com el dividend busca al divisor

ja fa temps que busco
el nombre exacte
que, multiplicat per mi,
sigui igual a tu. 

El quocient és qui em va darrere
com els escarabats que em trobo arrapats a les voreres:
Sembla que em segueixin al pas,
però a l'instant reparo:
La seva gran mandíbula
no està preparada per mossegar-me.

Porto tota la meva vida
buscant i trobant nombres que
s'aproximen a la realitat.

També he trobat conjunts buits
i els he dibuixat amb el dit
rere l'aire dels insegurs i desconfiats.

I el residu, el residu és allò que tants cops emergeix
de cada una de les vegades
que t'he estimat com la veu dels àngels
cridant per portar la bona nova als desvalguts. 

Com el dividend busca al divisor,
i el residu depèn del quocient,
és la meva existència un infinit de nombres decimals
que tenen relació directa
amb la suma de tots.

Les ràbies,
els desamors,
la impotència,
l'eufòria,
la passió,
la decepció,
la meva infinita bogeria:

Per a que el resultat fos 1000,
Era tan fàcil com afegir-li un 0. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada