Eternitat

Tan de bo no comenci mai l'insomni.
Si no tanco els ulls no puc saber
què hi ha darrere d'aquesta visió panoràmica
que cada capvespre observo.

Tancant els ulls i amb els peus a terra,
t'identifico d'aprop i de lluny
i sé que és vida el que tinc
i que no és la inquietud qui em mira.

Et veig tal com t'he vist altres vegades,
amb la planor i confiança de sempre
amb els ulls ben oberts i atents a tots els signes que 
jo, distreta, et pugui donar. 

Tan de bo
l'interior fos una eternitat
i l'eternitat fos externa
per a que tothom la pogués percebre darrere
d'aquesta visió panoràmica.