15 de juny 2016

sal marina

No he sabut mai que la sal marina
es podia assaborir amb la fervor 
dels ulls quan veuen un miratge.

I és que des que tot és tan inabastable com aquest mar, 
l'ànima parla. I no deixa de parlar. 
I les coses són cada vegada més reals i més intenses,
des que he passat del número 25. 

Què mires tan curiosa i empipadora? em dic a tothora.

Miro uns ulls negres que encara no sé on em volen portar.
Miro la lluita de gladiadors que viu al meu pensament,
i que vol fer de mi una dona més forta i transformada
en Scarlett O'Hara. 

Sento el gust de la tempesta i la serenor.
M'acomodo com un coixí, en les contrarietats del meu pensar. 

I el viure que emana d'aquest torrent 
té gust de sal marina. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada