Tot feixuc l'orgull m'ha dit:
l'afecció còsmica que encara es troba
sota del llit,
no pot carregar el pes del meu alter ego,
que m'ha parlat aquesta nit
fent de totes les coses
quelcom absurd
tornant les ambicions
en papallones que abans del capvespre,
es preparen per millor vida.
És un desig poderós, susceptible de ser balancejat.
Per què crides tant? - ànima inquieta -
Qui em mira no és la foscúria.
És l'insuls intent de ser perfectament perfecta.
De nou l'albada atura
les cabòries de la nit.
L'intent de viure i de guanyar la guerra
de les veus internes i externes
queda obsolet davant
d'una ànima pura
que filtra, per sempre,
tots aquells residus
al bon contenidor de la misèria.
Gràcies, misèria.
per transformar els meus dies en ombres clares,
en llums que em deixen palpar el camí,
enmig de les veus i les papallones.
Gràcies, perquè malgrat tot,
puc descansar serena,
sobre el coixí de la imperfecció.
Gràcies, perquè després de tot, el camí no té pèrdua.
l'afecció còsmica que encara es troba
sota del llit,
no pot carregar el pes del meu alter ego,
que m'ha parlat aquesta nit
fent de totes les coses
quelcom absurd
tornant les ambicions
en papallones que abans del capvespre,
es preparen per millor vida.
És un desig poderós, susceptible de ser balancejat.
Per què crides tant? - ànima inquieta -
Qui em mira no és la foscúria.
És l'insuls intent de ser perfectament perfecta.
De nou l'albada atura
les cabòries de la nit.
L'intent de viure i de guanyar la guerra
de les veus internes i externes
queda obsolet davant
d'una ànima pura
que filtra, per sempre,
tots aquells residus
al bon contenidor de la misèria.
Gràcies, misèria.
per transformar els meus dies en ombres clares,
en llums que em deixen palpar el camí,
enmig de les veus i les papallones.
Gràcies, perquè malgrat tot,
puc descansar serena,
sobre el coixí de la imperfecció.
Gràcies, perquè després de tot, el camí no té pèrdua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada