Rates carronyeres

Convisc amb les paraules sinistres;
busco altra companyia, 
però visc emmurallada en la meva ànima negra. 
Els racons dels seus carrers
són plens de rates carronyeres. 
Si crido, no em sent ningú en aquest obscur districte. 
Viatgen veus pels passadissos
i oprimeixen l'única cosa que encara conservo:
la meva decisió.

He decidit conviure amb les rates
i fer de tan en tan d'aquest encontre,
un joc inoportú. 

Però s'endinsen per les canonades i jo no puc
anar rere les seves potes.
M'atanso, però observo com criden desesperades, esgarrifades, fugint ben lluny.
Poc a poc es van consumint
fins a quedar en cendra grisenca, penosa, 
buida de tot sentit. 

Se l'han menjat els ocells. 

La muralla ha quedat enderrocada: 
ha arribat la clemència,  
al carronyer districte

de la meva ànima negra.