Capitell de plom

Deixa'm entrar per l'àbac;
que saltaré per damunt les columnes
i faré de sostre 
d'un cos que balla insegur.
Puc reconstruir una columna
rere una altra;
sense volutes ni ornaments,
sense resquills que punxen per a esgarrar 
la bellesa del capitell. 

El bé i el mal es barallen
mentre el cos dorm. 
Crec que estic embogint, amb tota certesa;
en aquest món ple d'encaparraments. 
Durant la nit hi ha veus que xoquen 
i que trenquen
les volutes del temple. 

Poc a poc vaig quedant nua
en aquest món ple de sostres enderrocats.

La nuesa se m'enduu
i m'escalfa 
amb una boira suau 
que apareix
entre les columnes.

I després de tot això,
encara estimo la solitud d'aquest temple,
més que tots els déus 
de l'antiga Grècia.
Més que totes les criatures
   d'ara i d'Abans de Crist.