Serà que el rencor, l'orgull i la supèrbia,
acabent escolant-se entre glaçons?
I el gel, més glaçat que mai, xucla el pecat
com si demà no hagués de tornar?
Darrere el glaç, hi ha un mar obert.
Hi ha una illa inmensa i el sol obert.
El cel és de quatre colors.
Allà hi he trobat molta gent coneguda.
He près cafè amb el fantasma de pols negra
però l'hàbitat natural el cridava
i no s'ha pogut quedar a fer sobretaula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada