Amfiteatre

Tot sovint penso: no vull viure en aquest circ.
És ple de bojos com jo. 

Tothom crida
tothom balla
eixelebrats i impetuosos;
alguns horroritzats
altres ben desperts.

Puc dibuixar formes
 entre els extrems
d'aquest teatre.
Endevino els pensaments
 dels convidats més importants.
M'envolto de grades
 perquè no en tinc més remei;
però sec amb el públic reposat
 i provo de tancar els ulls
els dies que venen els gladiadors.

Malgrat tot,
 cridant m'hi sento bé.
El sol ixent acaba per enlluernar
sense cremar-nos la pell:
fins i tot en els dies més esbojarrats.

T'he vist arribar 
  entre el gran públic espectador
d'aquest amfiteatre
 i el sol ho ha encès tot. 
Tu també crides
perquè,
com tots, no tens més remei.
Però el teu crit és diferent:
no és com aquella fiblada 
que sembla que no tingui cura.
És més aviat, com un flaire ple de caliu,
  que impregna d'un aroma plàcid
tot aquest semicercle.

T'he mirat mentre venies
 per la porta Triumphalis:
m'ha semblat que ja t'havia vist abans
 i he acusat al meu pensament,
sabent que en realitat
 sempre t'havia vist assegut a la càvea.

Tot sovint penso: no vull viure en aquest circ.
És ple d'enamorats com jo.

2014.