Quan he sortit de casa
i aquests edificis, blocs i carrers
m'han parlat;
he decidit continuar més amunt.
Ho he vist tot ple de ginestes,
i de roures i arbustos
i m'he imaginat els rapinyaires
esgarrapant cada cosa que trobaven
enmig d'aquest camí que fa pujada.
Les ginestes m'han fet pensar
que els roures són prou forts per acompanyar-me
si em canso de tant caminar
que els brucs són de fulles dures i petites
com jo, que em faig petita i gran alhora.
Són les ginestes qui em recorden
totes aquestes coses.
Només elles i el seu groc,
em fan present
que no és només el camí
el que fa pujada.
2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada