Serà ben aviat quan arribis:
Encara no hauré estès la roba,
ni hauré fregat les rajoles
ni molt menys hauré parat taula.
Passaran cinc segons i deu dies,
abans que tot comenci de nou.
Serà poc temps el que ens caldrà
per recomençar cada cosa que fem.
Ja saps que no goso parlar en futur
si no és que parlo de present;
però em coneixes i entens
que les formes verbals són només formes.
Serà encara d'hora quan arribis:
estaré esperant la teva veu
com qui espera el seu sopar de Nadal;
o més aviat
les primeres notes d'una sabuda melodia.
De seguida que piquis la porta
agafaré les provisions per l'aliança:
molt descans d'ànima i com a mínim
un gram de confiança
ben guardat en una petita bossa de plàstic
tancada - això si -
amb una pinça d'estendre la roba
de les que encara no he fet servir
per la bugada;
que protegeixi ben protegit
aquest gram, petit gram
d'amor que em tens cada dia.
2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada