Vull ser omnipresent
i omnipotent.
Vull parlar de tots els temes
en un sol minut:
de curiositats i de sentiments,
de gent i de tendències
i una mica de política.
Vull trobar-me a tothom i aturar-me
a xerrar a cada drecera.
Vull saber i fer una mica de tot,
sense deixar de banda les meves obligacions.
Vull anar a totes les festes que em proposen
i escoltar tots els tipus de música existents.
Vull llegir deu novel·les alhora (dues per temàtica);
Vull fer realitat allò que en diuen
de que el temps és or.
Segueixo sense entendre
perquè 24 hores no són prous
per a menjar-me el món sencer.
De vegades crec que tinc massa
ànsia de viure.
A cada pas, un trosset de mi
vol sortir a córrer neguitós
com un nen
amb noves joguines.
Ja ho diuen,
que el jovent "vol fer-ho tot alhora".
Jo ja fa temps que sé que,
no hi sóc tota.
És per això que
accepto la derrota i
me'n vaig,
als braços del vent.
2014.
Jo segueixo llegit els teus poemes Alícia, m'agraden molt! jejeje Públicament o a la intimitat, prò no deixis mai d'escriure!
ResponEliminaQuins comentaris més gratificants Deb! Avui dormiré planeta! Gràcies preciosa! T'ho agraeixo molt de debo!
ResponElimina